diumenge, 30 de maig del 2010

Visita d'en Xavier al I.E.S Valeria Pujol i Bosch

Ha vingut un senyor al I.E.S Valeria Pujol i Bosch. Es diu Xavier i ha explicat coses de Angola.

És un país del sud-oest d’Àfrica que limita amb Namíbia.

Ha estat en Guerra Civil des de 1975 fins al 2002, ha estat el conflicte mes llarg d’Àfrica i van morir milions de persones.

Encara que te grans reserves de petroli, gas, llaciments de diamants, pedres precioses i nombroses terres fèrtils, hi ha molta pobresa, la qual és la principal causant d’enfermetats i morts.
La malnutrició es la principal causa de les seves enfermetats com el còlera, tuberculosis... afecta sobre tot als més petits.

Hi ha dos tipus de desnutrició:

-Desnutrició Marasme:És dona per la falta de calories i proteïnes.
-Desnutrició Kwasorkor: És dona per l’obtenció de líquids.





VISITA AL PARC DE RECERCA BIOMÈDICA DE BARCELONA








El dia 6 de Maig els alumnes de 1r ESO del crèdit variable de ciències del institut IES Valerià Pujol i Bosch van anar a Barcelona a veure el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).

L’edifici del PRBB es impressionant per el seu disseny amb forma el•líptica i recoberta de fusta.
És una gran infraestructura científica europea treballen 1300 persones fent grups de recerca de 80 a 100 persones.
El treball de recerca es molt important per que els investigadors ens poden donar respostes i soluciona problemes de salut i poden millorar en un futur els tractaments d’algunes malalties greus que afecten a la població, com la sida, el càncer o altres infermetats i poder fer avant sos a la medicina.

Vam parla amb l’Eva que es dedica als gens, investiga amb els animals quan encara son embrions ,ens va ensenyar diferents tipus : pollet, ratolí, peix zebra... ens va dir que els embrions de molts animals son molt semblant als nostres.
Vam poder veure on es desinfectaven i la cura amb la que treballaven i per observar el ADN i els seus components se analitza amb unes maquines que estan connectades a ordinadors , les maquines tenen un detector que sap quins dels quatre components te la mostra de ADN ( adenina(A),guanina(G),citosina(C),timina(T). L'ADN és la substància trobada als cromosomes dins dels nuclis de totes les cèl•lules d'un individu, aquesta substància proveeix el codi genètic que determina totes les característiques individuals de les persones.
Un gen es una part del DNA que dintre del cos humà. En el nucli de les nostres cèl•lules i han milers de gens, que cadascun d'ells té dintre, aproximadament, 3.000.000.000 de cada una dels components que formen el ADN (A-G-C-T)



DANI CARRASCO ZAFRA
DAVID PINA VALERO

dijous, 20 de maig del 2010

PROTECCIÓ D'ÀREES MARINES A TARRAGONA

DANI CARRASCO

PROTECCIÓ D’ÀREES MARINES A TARRAGONA

Un grup d’especialistes observen al litoral Tarragoní extenses praderies de posidònia.

Els especialistes del submón, aquest hivern han fet una sèrie d’immersions a les zones del litoral tarragoní hi han aconseguit realitzar una cartografia del fons.

Segons el biòleg marí Jordi Sánchez les grans superfícies de posidònia es troba al litoral de Tarragona. A la costa de Girona trobem la posidònia molt ficada a la cales. A la costa del Maresme hi ha una extensió, però petita.

A la costa de Tarragona es on trobem una praderia molt extensa. Sobre tot al Sud del port fins l’Ampolla.
La organització conservacionista DEPANA està elaborant un projecte perque el ministeri del medi ambiental i rural declari àrees marines protegides les zones properes als Muntanyars de Torredembarra i a les zones de la Ametlla de mar.

dilluns, 17 de maig del 2010

La mortalitat de la posidònia oceànica

David Pina Valero



La mortalitat de la posidònia oceànica



La posidònia oceànica no és un alga si no una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits que es troba al mar Mediterrani.



Les ampolles buides, els plàstics, la ferralla... embruten el fons els sediments procedents del litoral (emissaris, abocaments...) augmenten la terbolesa de l'aigua disminuint la quantitat de llum aprofitable per la planta. Les aigües residuals i els fertilitzants provoquen l'augment dels nivells de nutrients i de matèria orgànica, l'oxidació de la qual redueix la quantitat d'oxigen dissolt en l'aigua, la qual cosa pot tenir greus conseqüències sobre les praderies de posidònia oceànica.



L'exercici de la pesca d'arrossegament amb barques d'arrossegament i similars sobre la praderia, activitat il·legal a la pràctica, produeix la apertura dels clars en les praderies, a causa de la arrencada de gran quantitat de feixos, fins i tot de mates senceres.
També augmenta la terbolesa de l'aigua, en tornar a suspendre els sediments, disminuint així la quantitat de llum que arriba a la planta.

Moltes activitats es porten a terme al litoral, com els dragats per a la construcció de ports i espigons, l'extracció i abocament de sorra, fangs ... augmenten la quantitat de partícules en suspensió que quan es dipositi en el fons pot tapar les plantes de posidònia. En altres casos, els dragats poden deixar al descobert les arrels de les mates de posidònia que queden exposades a l'onatge i poden així trencar amb facilitat.

Les cadenes del fondeig permanents que de manera continuada s'arrosseguen per sobre de la posidònia, llauren la praderia, tallen les fulles i els paquets i acaben obrint clars.



Així doncs, s'ha de vigilar, ja que la posidònia oceànica esta en perill de extinció i es molt importat per a la biodiversitat del mar Mediterrani.