La mortalitat de la posidònia oceànica

David Pina Valero



La mortalitat de la posidònia oceànica


La posidònia oceànica no és un alga si no una planta superior amb arrel, tija, fulles, flors i fruits que es troba al mar Mediterrani.



Les ampolles buides, els plàstics, la ferralla... embruten el fons els sediments procedents del litoral (emissaris, abocaments...) augmenten la terbolesa de l'aigua disminuint la quantitat de llum aprofitable per la planta. Les aigües residuals i els fertilitzants provoquen l'augment dels nivells de nutrients i de matèria orgànica, l'oxidació de la qual redueix la quantitat d'oxigen dissolt en l'aigua, la qual cosa pot tenir greus conseqüències sobre les praderies de posidònia oceànica.



L'exercici de la pesca d'arrossegament amb barques d'arrossegament i similars sobre la praderia, activitat il·legal a la pràctica, produeix la apertura dels clars en les praderies, a causa de la arrencada de gran quantitat de feixos, fins i tot de mates senceres.
També augmenta la terbolesa de l'aigua, en tornar a suspendre els sediments, disminuint així la quantitat de llum que arriba a la planta.

Moltes activitats es porten a terme al litoral, com els dragats per a la construcció de ports i espigons, l'extracció i abocament de sorra, fangs ... augmenten la quantitat de partícules en suspensió que quan es dipositi en el fons pot tapar les plantes de posidònia. En altres casos, els dragats poden deixar al descobert les arrels de les mates de posidònia que queden exposades a l'onatge i poden així trencar amb facilitat.

Les cadenes del fondeig permanents que de manera continuada s'arrosseguen per sobre de la posidònia, llauren la praderia, tallen les fulles i els paquets i acaben obrint clars.



Així doncs, s'ha de vigilar, ja que la posidònia oceànica esta en perill de extinció i es molt importat per a la biodiversitat del mar Mediterrani.